26/04/2016
Com deien a l'Aplec d'Agres: ESCOLA RURAL: POBLES VIUS.
LA VIDA D'UNA ESCOLA ÉS LA VIDA D'UN POBLE
Els pobles d’Agres i Alfafara són dos pobles als peus de la Serra Mariola. Dos pobles menuts arrelats al medi rural, amb la força i la vida que dona pertànyer a un lloc on la calma i l'olor a foc encès, és el que regna en el dia a dia. Són dos pobles, on els seus fills i filles més menuts poden anar assoles a escola, perquè a penes passen cotxes. I són pobles, on si la mare o el pare no es poden fer càrrec del seu fill o filla, li poden dir sense cap problema a la veïna del costat que l'espere a la porta quan isca d'escola i que li prepare un “berenaret”, que ell o ella arriba de seguida.
Són pobles, amb una singularitat també molt especial; i aquesta no és altra, que són son dos pobles amb una escola menuda. UNA ESCOLA RURAL.
Alfafara i Agres, són dos dels aularis que pertanyen al CRA Mariola-Benicadell. L'escola d'aquest pobles és una escola petita, però amb molta energia. L'alumnat d'aquest tipus d'escola, tenen la sort de tindre unes aules que no estan massificades. Són grups on es barregen alumnat de diferents nivells, on tots ajuden a tots i on dia a dia es treballa d'un manera cooperativa i molt participativa. És una escola oberta a tots .
Però, aquests dos pobles, com està passant-los a gran part dels pobles menuts, estan patint la despoblació a passos agegantats. Bé per falta de natalitat o bé per la falta d’accés a un bon lloc de treball continuat. Aquesta ràpida despoblació, porta entre d'altres, un problema, i és que les aules cada vegada estan més buides. Cada curs sentim en la radio o llegim als periòdics com a molts pobles menuts els van llevant aules, fins que acaben tancant l'escola, per falta d'alumnat.
Aquest aspecte és un problema que preocupa molt als ajuntaments i als habitants d'aquestes poblacions. Tots i totes saben que si l'escola es tanca, les famílies acaben anant-se on els seus fills tenen les escoles. Ningú volem fer que els nostres menuts hagen de matinar per agarrar un autobús i fer 30 kilòmetres per anar a escola. I tots i totes sabem , que açò no porta cap altra cosa que poc a poc el poble vaja sent cada vegada més menut i amb menys vida.
Per això des de els ajuntaments d’Agres i Alfafara han pres unes mesures, per ajudar a que aquests pobles no es queden sense alumnat. Aquestes mesures són ajudes en espècie, com:
- Pagar a les famílies que vagen al poble, la quantitat que suposa el material escolar
- Pagar també la quota de l'AMPA.
- Tenir a migdia un monitor ó monitora encarregada d'estar amb l'alumnat a l'hora de menjar perquè els pares tinguen possibilitat de conciliar la seva vida familiar i laboral.
I probablement, aquestes no siguen les úniques mesures, de segur que se’n podran oferir més.
Amb aquestes mesures i totes les ajudes que la gent dels pobles puga oferir, intentarem entre tots i totes, que l'escola visca i que aquests pobles visquen amb ella.
