22/07/2026
Quan les imatges parlen per si soles, les paraules només poden intentar explicar allò que no sempre es veu.
Ahir no només vam compartir una pràctica de ioga. Vam compartir confiança, comunicació i acompanyament.
Hi havia persones que no es coneixien, persones que venien per primera vegada i d'altres que, tot i conèixer-me, encara no havien compartit mai una pràctica amb mi. Al principi hi havia aquella barreja de curiositat, nervis i timidesa que apareix quan sortim de la nostra zona de confort.
Però, a poc a poc, alguna cosa va anar canviant...
Les mirades es van anar relaxant, els somriures van començar a aparèixer de manera espontània i el suport entre parelles va deixar de ser només una proposta de la pràctica per convertir-se en una experiència compartida.
Quan el sol es va començar a pondre, també va arribar una calma que anava més enllà del silenci. Era una d'aquelles sensacions que es fan difícils d'explicar, però que, quan passen, tothom les reconeix.
Potser, al capdavall, això és el ioga: recordar que, en un món que sovint ens porta a viure de manera molt individual, continuem necessitant sostenir-nos els uns als altres.
Gràcies a totes les persones que vau confiar en aquesta proposta i us vau deixar portar per l'experiència.
I gràcies també al refugi L'Amistad, perquè aquesta trobada va permetre sumar un petit gest solidari a través de cada aportació.
Veure aquesta transformació és, sens dubte, un dels regals més bonics que m'enduc de cada pràctica.
Sònia ✨
