28/05/2026
Aquesta és una frase que sovint escolto a la consulta. 🤍
Sembla banal, però amaga una realitat invisible: el cos s'està adaptant a una disfunció.
Sense adonar-te'n, comences a modificar les teves rutines i a renunciar a petits detalls, moments o activitats per no haver de confrontar el símptoma:
🏃♀️ Deixar de córrer o de practicar l'esport que t'agrada.
🎈 Evitar els llits elàstics o els jocs d'impacte amb els teus fills.
😶 Contenir el riure o la tos per por a tenir pèrdues (algunes de vosaltres em dieu que mireu de “no riure gaire”! ☹️)
💧 Controlar de manera precisa els líquids que prens o deixar de beure directament.
🚻 Planificar qualsevol sortida pensant abans en on és el lavabo més proper.
Quan la teva vida es va fent petita per esquivar una molèstia, no estàs fent vida normal. Estàs claudicant.
⚠️ Adaptar-se constantment també és un símptoma, i és el senyal inequívoc que el teu cos necessita ajuda professional.
🌿 No et conformis amb una vida a mitges. Les disfuncions del sòl pelvià tenen solució, i no escoltar-les només farà que progressin i segueixin condicionant-te.
