Teos espai de psicologia i mindfulness

Casa
España
Granollers
Teos espai de psicologia i mindfulness

L’espai TEOS, és un entorn dedicat a fomentar el benestar de les persones a través de la psicologia

L’espai TEOS, tot un entorn dedicat a fomentar el benestar de les persones a través de la psicologia i la pràctica del Mindfulness.

23/06/2026

La nit de Sant Joan també pot ser un punt d’inflexió.

Hi ha nits que no només celebren l’estiu: també ens recorden que podem fer espai per al que ve.

Jo la visc com una invitació a parar un moment, mirar què m’ha pesat aquests mesos i preguntar-me què ja no necessito endur-me més endavant. No des de l’exigència, sinó des de la consciència.

Perquè a vegades, avançar no és fer més coses. A vegades, avançar és deixar anar amb més calma allò que ja no ens acompanya. I això també és una manera de cuidar-nos.

Que aquesta revetlla et porti llum, presència i una espurna de nova energia per començar l’estiu. Bon solstici i Bona Revetlla de Sant Joan.

📞 93 858 37 53 · ✉️ [email protected]

17/06/2026

Jo també et puc acompanyar des de casa.

Hi ha moments en què sortir, desplaçar-se o encaixar horaris se’ns fa una muntanya. I precisament per això, també t’ofereixo l’opció d’atenció online: perquè puguis cuidar-te amb més calma, més flexibilitat i sense renunciar a tenir un espai per a tu.

Treballo amb una mirada terapèutica i de creixement personal, tant en psicologia com en mindfulness, i adapto cada procés a la persona i al moment que està vivint. Per a mi, el format online no és una versió “menor” de la teràpia: és una manera real i propera de continuar acompanyant-te, siguis on siguis.

A vegades, només necessitem trobar la manera que ens sigui més fàcil començar. I això també forma part de cuidar-se.

Tens ganes de fer aquest pas, però no saps si el format online és per a tu?

Posa’t en contacte amb mi i trobarem el millor moment per començar: 📞 93 858 37 53 · ✉️ [email protected]

10/06/2026

Hi ha un cansament que no sempre es veu.

És aquell que no ve d’haver fet massa coses, sinó d’haver-les pensat massa vegades. De donar-li voltes a una conversa. D’imaginar què podria passar. De revisar el passat buscant on vas fallar.

A la consulta, sovint sento frases com: “No puc parar el cap”, “em passo el dia pensant”, “quan ja no és una cosa, n’hi ha una altra”. I jo ho entenc. Perquè sobrepensar no és cap caprici. Sovint és una manera d’intentar controlar allò que fa por, allò que ha fet mal o allò que encara no saps com sostenir.

Però la ment, quan es queda atrapada en el bucle, no troba pau. Troba esgotament.

I aquí és on comença la feina terapèutica: no en fer desaparèixer els pensaments, sinó en aprendre a no viure-hi enganxada. A donar-los lloc sense que ho ocupin tot. A recuperar una mica de silenci intern.

💬 Et pregunto: et passa que no pots desconnectar ni quan tot sembla estar en calma?

Si aquest cansament mental et supera, estic aquí per acompanyar-te.
📞 93 858 37 53 · ✉️ [email protected]

03/06/2026

Hi ha moments que et recorden per què fas el que fas. 💛

Fa uns dies vaig poder ser present a la trobada entre representants del Consell dels Infants de Granollers i l'Arrel Fòrum de les Adolescències amb en Francesco Tonucci — el pedagog italià que porta dècades defensant una idea que a mi em toca molt endins: que els infants no són el futur, sinó el present. I que necessiten ser escoltats ara.

Seure en aquella sala i escoltar com nens, nenes i adolescents parlaven de la seva ciutat, de com volen que sigui, de quins espais necessiten i la importància de crear una ciutat/ comunitat “amiga” on puguin desenvolupar la seva autonomia… quins pactes poden ajudar a que tot això esdevingui… va ser recordar-me per quin món volem lluitar.

I jo, que formo part de la iniciativa “Adolescència sense mòbils” a Granollers que promou viure sense mòbil a la infància inspirada per Tonucci, vaig sentir que tot té sentit. Que cada petit gest compta. Que quan donem llibertat als infants — la d'anar al parc sols, la de trucar des d'una botiga del barri, la de relacionar-se sense una pantalla de per mig — els estem regalant quelcom molt més gran: la confiança en ells mateixos i en el món.

Perquè el benestar emocional no neix als 30 anys.
Neix quan un infant aprèn que la seva veu importa.
Quan un adult s'atura i l'escolta de veritat.

Gràcies, Granollers. Gràcies, Francesco. 🙏

📞 93 858 37 53 | ✉️ [email protected]

Francesco Tonucci

27/05/2026

Hi ha una veu que et diu: "Això no li passa a ningú més."

I quan creus aquesta veu... la vergonya et tanca per dins.

A la consulta, sovint arriben persones que porten anys carregant quelcom en silenci. No perquè no volguessin parlar-ne, sinó perquè sentien que allò que els passava era massa estrany, massa seu, massa vergonyós per posar-ho en paraules.

I el que em trobo sempre — sempre — és que no estan sols. Que allò que creien únic i inconfessable és, en realitat, profundament humà.

La vergonya té una funció: ens protegeix del judici dels altres. Però quan es fa gran, quan s'instal·la dins teu com un inquilí permanent, ja no protegeix. Aïlla. Silencia. Et fa més petit/a del que ets.

I aquí és on comença la feina terapèutica: no en fer desaparèixer la vergonya, sinó en entendre d'on ve, per què s'hi va quedar... i aprendre a ser tu sense haver-la d'amagar.

💬 Et pregunto: Hi ha alguna part de tu que sents que no pots mostrar als altres? Escriu-m'ho als comentaris o guarda aquest post per quan ho vulguis llegir de nou.

Si sents que la vergonya t'ocupa massa espai, estic aquí per acompanyar-te.
📞 93 858 37 53 · ✉️ [email protected]

20/05/2026

Dir "no" em va costar molt. I segurament a tu també.

A la consulta em trobo sovint persones que arriben exhaustes. No per excés de feina —que a vegades també—, sinó per excés de sí. Un sí constant als altres. Un sí que ve de la por a decebre, a no ser prou, a trencar alguna cosa.

I em diuen: "És que no sé com dir-ho sense fer-me sentir malament."

Jo ho entenc. Perquè posar un límit no és nomes triar una paraula. És reapendre a creure que el teu espai, el teu temps i la teva energia valen. I que protegir-los no et fa mala persona — et fa algú que s'estima.

Els límits saludables no criden, no s'excusen i no demanen permís. S'aprenen. Es practiquen. I, sí, a vegades fan por al principi.

Però quan comences a posar-los… alguna cosa canvia. No tan sols fora. Sobretot, dins.

💬 Et pregunto: Quin "sí" portes massa temps dient sense voler-ho de veritat?

Si vols explorar-ho en un espai segur, estic aquí per acompanyar-te.
📞 93 858 37 53 · ✉️ [email protected]

06/05/2026

Ser mare és meravellós. I de vegades, és tremendament dur.

I les dues coses poden ser certes alhora.

Hi ha un moment que ningú t'explica: aquell en què et mires el teu bebè amb tot l'amor del món i, al mateix temps, sents que t'has perdut a tu mateixa. Que estàs esgotada d'una manera que no té nom. Que plores sense saber ben bé per què. Que somrius als altres mentre per dins et demanes si alguna vegada tornaràs a ser tu.

Això no és ser mala mare.
Això és ser humana en un dels moments de més transformació de la vida.

Avui, 6 de maig, és el Dia Mundial de la Salut Mental Materna. I jo vull dir-te una cosa clara: demanar ajuda en aquesta etapa no és una debilitat. És l'acte més valent i més amorós que pots fer — per tu i per la teva criatura.

📞 93 858 37 53 | [email protected]

28/04/2026

Hi ha un pes que carregues sense saber d'on ve. I el teu cos ho sap.
De vegades entres a la consulta i em dius: "No entenc per què em sento així. No m'ha passat res greu."
I jo et crec. Totalment.

Però hi ha alguna cosa que m'ha ensenyat anys de feina terapèutica, i que avala la neurociència: el nostre cervell, quan viu situacions que el superen, de vegades no les pot processar com caldria. Llavors les bloqueja. Les guarda. I aquell bloqueig queda atrapat, silenciosament, fins que un dia el cos —o les emocions— comencen a cridar d'una manera que ja no podem ignorar.

Per treballar exactament amb això, f**g servir el Mètode SHEC — Sincronització d'Hemisferis Cerebrals.

No és màgia. És neurociència aplicada.

Es basa en com el nostre cervell rep i processa la informació, i en activar, de manera alterna, els dos hemisferis per permetre que allò que va quedar bloquejat pugui, finalment, ser processat i alliberat. En poques sessions, moltes persones troben un alleujament que no havien pogut trobar en anys.

Sense revictimitzar. Sense haver de reviure el dolor una vegada i una altra.

Perquè el teu sistema nerviós no necessita més patiment. Necessita connectar amb qui ets tu realment sense trauma.

✨ Et pregunto:
Hi ha alguna cosa que portes temps carregant i no saps ben bé com deixar anar?
Si la resposta és sí, potser és el moment de fer-ho diferent. Estic aquí.

📞 93 858 37 53 | ✉️ [email protected]

23/04/2026

Avui vull recomanar-te un llibre. 🌹

Sé que Sant Jordi és una excusa meravellosa per dir-li a algú: "Ets important."

El pont on habiten les papallones, de Nazareth Castellanos.

Aquest llibre ens explica coses que m'ha sorprès enormement: el nostre cervell és un òrgan plàstic. Pot canviar. Pot aprendre. Pot transformar-se. I tu, amb la teva intenció i la teva voluntat, ets l'escultor o escultora d'aquest canvi.

Simplement atenent la teva respiració, pots aprendre millor, regular les teves emocions millor, recordar millor... La respiració és un pont entre el que som i el que creiem ser. Entre el món de fora i el món de dins.

Llegint-la he pensat en moltes de les persones que acompanyo. En com de vegades ens sentim atrapats, sense sortida, com si la nostra manera de ser fos immutable. I aquest llibre ens recorda, amb rigor científic i molta tendresa, que no és així.

Respira, defineix la teva intenció, i simplement pots ser. Jo t'acompanyo en el camí. 🦋

Tu, quin llibre regales o reps per Sant Jordi que t'hagi fet créixer per dins?

Si vols explorar aquest camí de canvi amb suport professional, estic aquí.
📞 93 858 37 53 | ✉️ [email protected]

13/04/2026

🔴 +450% més de risc de depressió.
Aquesta no és una xifra inventada. És el que van trobar Twenge i Campbell en analitzar més de 40.000 adolescents: els que passen més de 5 hores al dia amb el mòbil a la mà tenen 4,5 vegades més probabilitats de desenvolupar depressió que els que en fan menys d'una hora.

Quan llegeixo aquest número, penso en totes les famílies que arriben a la consulta i em diuen: "Però si tan sols està mirant el mòbil..."

I jo entenc que de fora sembla inofensiu. Sembla que "almenys no fa res dolent". Però el que no es veu des de fora és el que passa per dins: la comparació constant, la por a perdre's alguna cosa, el cervell adolescent — encara en formació — inundat d'estímuls que no sap com processar.

No es tracta de demonitzar les pantalles. Es tracta d'entendre que el temps i el com importen molt.

Si notes que el teu fill/a o jove proper s'ha tancat, dorm malament, ha perdut la motivació o s'irrita amb facilitat... el mòbil potser no és l'únic factor, però podria estar amplificant alguna cosa que val la pena mirar de prop.

I aquí ve la part incòmoda: els adolescents no fan el que els diem. Fan el que ens veuen fer. Si nosaltres també agafem el mòbil a taula, al llit o a la primera pausa... estem donant un missatge molt més potent que qualsevol norma que posem a casa.

Ser l'exemple no vol dir ser perfecte. Vol dir estar disposat/da a revisar-se.

Acompanyar és exactament això: parar a mirar junts — també a nosaltres mateixos —, sense judici.

💬 Et convido a respondre: Quina part d'aquesta realitat reconeixeràs a casa?

Si vols que parlem, estic aquí. 📞 93 858 37 53 | ✉️ [email protected]

Dirección

Calle Sta. Esperança, 3. 2n
Granollers
08401

Teléfono

+34938583753

Página web

http://www.teos.cat/

Notificaciones

Sé el primero en enterarse y déjanos enviarle un correo electrónico cuando Teos espai de psicologia i mindfulness publique noticias y promociones. Su dirección de correo electrónico no se utilizará para ningún otro fin, y puede darse de baja en cualquier momento.