NONA Psicolegs

07/01/2019

22/07/2015

En aquest vídeo podreu veure un tràiler de les diferents teràpies que fem a Nona per a infants i adolescents.

22/07/2015

Veieu en el vídeo tots els trastorns en les que us podem ajudar.

22/07/2015

En aquest vídeo podreu veure una mostra de tractaments de diversos retards.

12/06/2013

Si vols mantenir-te jove, has de tenir més cura dels solcs del cervell que de les arrugues de la cara. Antoni Bolinches

12/06/2013

Aquí está la nostra secretaria, sempre dispossats a ajudar-vos
telefon de secretaria: 936972803

12/06/2013

Aquí tenim el primer video de presentación de la nostra feina d'adults

23/03/2013

LES INTEL•LIGÈNCIES MÚLTIPLES I LES DIFICULTATS ESCOLARS.
Fa molts anys que se sap que la intel•ligència de les persones no és una aspecte únic i estable al llarg de la vida sinó que la intel•ligència és múltiple i que cada persona en pot tenir una o algunes més desenvolupades que les altres. I també sabem que es poden millorar les capacitats de cadascú amb entrenament i amb l’estimulació correcta.
Les persones tenim tres canals diferents de recepció de la informació que ens ve de fora, del món i dels altres. Aquests tres canals són: el visual, l’auditiu, i el cinestèsic. Hi ha persones que tenen més facilitat per recordar imatges, que ho imaginen tot en imatges, que donen molta importància a l’estètica, aquests són els visuals. D’altres pensen més en paraules, són grans conversadors, són sensibles als sons i als sorolls i per això en diem auditius. I finalment hi ha les persones més sensibles, impulsius, emocionals i que s’expressen molt bé en moviments.
Al mateix temps, Gardner va definir 8 intel•ligències: La verbal i lingüística, la visual i espacial, la lògico matemàtica, la cinestèsica-corporal, la musical, la naturalista, la interpersonal i la intrapersonal.
Una bona pedagogia hauria de basar-se en això, en saber utilitzar els recursos pedagògics de tal manera que cada concepte important que expliquem a classe, pogués presentar-se de tantes maneres com tipus d’intel•ligència hi ha. Per a poder arribar a tots els nens per igual. Procurar que els tres canals d’entrada de la informació estiguin prou repartits i plens a la manera específica de cadascun.
Però és sobretot quan sorgeixen problemes escolars, de comprensió o de rendiment, en els nens i nenes que tenen alguna dificultat, és molt important que en l’ajuda que se’ls doni, en el suport escolar o en la reeducació, es tingui en compte quins són els canals perceptius més forts en aquest nen. I també quins són els seus tipus d’intel•ligència predominants. Per adaptar les explicacions i la informació de la manera que faci el seu aprenentatge més eficaç, o al menys facilitar-lo en la mesura que sigui possible.
Cada concepte que expliquem, es pot explicar de moltes maneres, es pot treballar de moltes maneres. Podem explicar-ho en paraules, escriure-ho, llegir-ho, podem donar-ho en imatges, en esquemes, en gràfics, podem experimentar-ho, viure-ho, podem compartir-ho, podem explicar-ho d’una manera més analítica i racional, podem explicar-ho de manera més metafòrica... es tracta de diversificar-ho al màxim a l’aula i d’apartar-ho al màxim a les capacitats de cada nen en el treball individual.
Hi ha qüestionaris i maneres de saber quines són les nostres millors intel•ligències i quines les més fluixes. Pot ser molt útil saber-ho per millorar el nostre rendiment en molts aspectes de la vida.
A Nona, dins de les proves que passem als nens que hem de diagnosticar, utilitzem també aquests qüestionaris i proves per adequar de la millor manera possible la feina que fem amb els nens a les seves capacitats.
Carme Rosanas
Psicòloga del centre Nona

23/03/2013

NO M’IMPORTA RES
Aquesta seria la frase que millor definiria un estat depressiu. Una depressió pot tenir molts símptomes diversos: tristesa, ganes de plorar, insomni, falta de gana, poques ganes de treballar o de fer qualsevol altra activitat, ansietat... però cap d’aquests símptomes defineix tant bé l’estat depressiu com aquesta frase, que ens diuen les persones que pateixen aquesta malaltia. “No m’importa res” i a vegades afegeixen, per assenyalar bé l’abast d’aquest sentiment “Ni els meus fills”, “Ni la meva família”.
La depressió pot tenir una causa exterior, com ara una pèrdua, un disgust molt gros, una acumulació de frustracions d’ordres diversos . En aquest cas, les persones entenen bé el que els passa i malgrat la seva dificultat en remuntar la situació, en general, s’adonen prou ràpid del que han de fer: d’allò que les ajuda i d’allò que millor que no ho facin més perquè les ensorra en comptes de millorar-les.
La depressió pot tenir també causes interiors, més o menys fisiològiques, més o menys psicològiques conscients o inconscients. En aquests casos les persones senten una gran culpabilitat i a totes les seves explicacions, hi afegeixen: “i no tinc motius per estar així, tothom m’ho diu” “em sento molt culpable de no saber estar bé” “la meva família no s’ho mereixen” “però és que tampoc no m’ajuden gaire”. A vegades va bé de fer comparacions amb altres malalties, perquè la persona pugui acceptar la seva situació i començar a treballar en ella, des del seu lloc. Si t’agafa una grip i et poses a 39 de febre i has d’estar al llit i reposar i no pots fer res, et sents culpable? O simplement et cuides per posar-te bé el més aviat possible?
Les persones de l’entorn, sovint, amb la millor de les intencions intenten animar a les persones deprimides. “Distreu-te” “Anima’t” “No t’ho prenguis així” “T’has d’esforçar en estar bé” I això, que respon a una lògica normal, a una lògica de salut, no ajuda gens als que estan malalts. Se senten sols i incompresos i inconscientment busquen de fer-se entendre i per això si cal exageren més la seva manera d’expressar el seu malestar i la seva tristesa.
Quan això ja s’allarga molt l’entorn pot acabar la paciència i mostrar-se directament distant o hostil: “No ho entenc” “No tens cap motiu” “Això ja està durant massa”.
Cal rebre aquestes persones amb acolliment, però al mateix temps oblidar-nos de les “bones paraules” i de les “bones intencions” i posar-los a treballar, donant-los-hi la confiança que tot el que necessiten per sortir-ne és allà amb ells, ho duen dins i que nosaltres els ajudarem a trobar-ho i estirarem el fil. Ajudant-los programant feines concretes, exercicis concrets que les ajuden mica en mica a sortir del pou.
La depressió i l’ansietat acostumen a anar de la mà i a vegades no se sap ben bé què ha estat primer, l’una o l’altra. Malgrat això, sovint tenen la mateixa causa i es van millorant conjuntament les dues a la vegada.
Si cal i és necessari es combina el tractament psicològic amb la medicació, però cal saber que no sempre és imprescindible.

Carme Rosanas
Psicòloga del centre Nona

23/03/2013

FEM CRÉIXER EL SENTIT COMÚ
PAUTES PER UTILITZAR MILLOR EL NOSTRE SENTIT COMÚ:
• NOMÉS PODEM CANVIAR ALLÒ QUE DEPÈN DE NOSALTRES
Saber distingir allò que depèn de nosaltres d’allò que no en depèn. Adonar-nos que hi ha coses amb els quals no podem lluitar. No confondre el desig amb la realitat.
• PASSAR DADES PER ALT, OBLIDAR INFORMACIONS, POT PORTAR A ERRORS IMPORTANTS
Intentem tenir totes les dades d’una situació o d’un problema i escoltar totes les persones implicades en un afer.
• CADASCU NECESSITA UN RITME I UN TEMPS PER PRENDRE DECISIONS ENCERTADES
Cadascú de nosaltres tenim un ritme diferent i uns processos de pensaments diferents. Hem de respectar el temps que necessitem. Ens hem de prendre el nostre temps.
• SABER PRENDRE DISTÀNCIA I MIRAR LES COSES DES DE DIFERENTS PUNTS DE VISTA PER A SER MÉS OBJECTIUS
Aquest punt té la seva dificultat. Al principi costa i fins i tot ens fa mal abandonar el nostre punt de vista, i tendim a encallar-nos-hi. Però si ho fem, si fem l’esforç de veure diferents possibilitats, diferents alternatives, la recompensa és molt gran, perquè augmenta la nostra comprensió de la situació i per tant podem decidir millor.
• ESCOLTAR LA RAÓ I TAMBÉ LA INTUÏCIÓ
Cap decisió no serà mai prou bona si no hem escoltat les dues parts de nosaltres mateixos.
• SABER VALORAR EL COST I ELS GUANYS DE CADA DECISIÓ
Cal valorar tant l’esforç com la inversió en diners, en temps o en el que sigui. Cal valorar els guanys i les pèrdues i també cal valorar les conseqüències, bones i dolentes.
A més a més d’aquestes pautes hi ha unes actituds generals que ens ajudaran a dur a bon terme les coses que tinguem entre mans:
• Tenir cura del llenguatge, fent que sigui agradable, positiu i tranquil
• Respectar les persones
• Evitar les agressions verbals ja siguin de paraules o de to.
• Respectar el temps i els processos de cada cosa: hem de tenir tanta cura en no precipitar-nos, com en no posposar excessivament ni allargar les coses més del que sigui necessari per a la seva realització

Si hi ha alguna d’aquestes pautes que et costa posar a la pràctica, si no saps canviar el punt de vista i veure la mateixa situació d’una altra manera, o si la teva impulsivitat et fa actuar sense pensar o a l’inrevés, tot ho posposes massa, a Nona podem ajudar-te a desenvolupar aquestes actituds positives.
Carme Rosanas
Psicòloga del centre Nona

23/03/2013

EM PENSAVA QUE EM MORIA
Aquestes són unes paraules que hem sentit moltes vegades dels llavis de les persones que han patit algun atac d’ansietat.
Menys freqüents, però també ben reals, en sentim unes altres: Em sembla que m’estic tornant boig.
L’ansietat , que en principi ens hauria de ser una cosa útil - ja que si tenim una mica de neguit o de nervis davant d’algun fet, possiblement ens assegurarem més de fer les coses per tal que surtin bé i mobilitzarem millor els nostres recursos - si se’ns escapa de mesura i de control pot resultar molt invalidant.
Hi ha dos tipus d ‘ansietat, una ansietat de fons, gairebé constant, que ens fa patir per tot i fa que ens sentim neguitosos fins i tot sense cap raó. I l’altra, la que fa unes puntes d’alt nivell, que ens trasbalsa fins i tot els paràmetres físics dels nostre cos: pulsacions accelerades, suors, sensació d’ofec, dolor, tremolors, etc... En molts casos coexisteixen les dues en una mateixa persona, però no sempre.
Habitualment, la causa dels atacs d’ansietat és l’acumulació d’estrès o de preocupacions o d’emocions que sobrepassen la capacitat de gestió de qui les pateix, sobretot quan no trobem una manera raonable de canalitzar i elaborar bé tot això que s’està vivint.
A vegades els atacs d’ansietat ens agafen per sorpresa i inesperadament en una situació qualsevol, fins i tot dormint. Altres vegades responen a una situació concreta que és la que genera ansietat i ja podem preveure quan ens passarà, o al menys quan és més possible que ens passi.
Els símptomes poden ser molt espectaculars i molt diferenciats entre una persona i una altra. Com que la persona es troba molt malament, habitualment va a urgències i allà troba un remei en forma de medicament que l’ajuda.
Però els atacs de pànic tenen un tractament psicològic, que serveix no només per alleugerir i resoldre la situació en el moment, sinó que serveix per a superar-los i que vagin deixant d’aparèixer. El tractament es basa en dues línies diferents. En primer lloc fer que la persona trobi una manera adequada de canalitzar el seu estrès. I en segon lloc en uns exercicis molt concrets a desenvolupar en les situacions critiques, que s’han d’adaptar segons els atacs siguin en qualsevol moment quan menys els esperem, o si responen a una por concreta a alguna situació de la vida: estrès de feina, por als ascensors o altres menes de claustrofòbia, o qualsevol altre tipus de por.
Carme Rosanas
Psicòloga del centre Nona